Del 30 de juny al 21 de juliol, el Pulchri Studio de La Haia va acollir una exposició notable: "98 Obres Mestres Contemporànies de l'Acadèmia Nacional de Pintura Xinesa". Comissariada per Herbert-Jan Hiep dels Països Baixos i el Dr. Xu Lian de la Xina, aquesta exposició va oferir una barreja fascinant de pintura tradicional i contemporània xinesa al públic holandès.
Sota el tema "Tradició i innovació", l'exposició va explorar la tensió entre construir sobre les tradicions del passat i adaptar-se al present. Els 100 quadres de 68 artistes cadascun oferien una perspectiva única sobre aquesta dualitat. Tot i que la pintura xinesa pot semblar inicialment molt diferent dels estils occidentals, en un examen més atent sorgeixen paral·lelismes inesperats. Aquesta exposició va oferir una immersió profunda sobre com els artistes xinesos naveguen per l'equilibri entre honrar el seu ric patrimoni artístic i adoptar la innovació.
L'exposició: una visió general
L'exposició en si va ser una festa visual, mostrant obres a gran escala que van des de paisatges xinesos estrictament tradicionals fins a interpretacions modernes que amb prou feines s'assemblen als seus orígens xinesos. Moltes pintures presentaven formats allargats verticals o horitzontals, una sortida de les normes occidentals i un segell distintiu de l'art xinès. Aquest format, una relíquia de l'època en què les obres d'art xineses s'enrotllaven i es veien de manera incremental, ofereix una experiència de visualització diferent, convidant l'espectador a interactuar amb el treball peça per peça. L'èmfasi està en la pinzellada refinada i l'ús de l'espai i l'equilibri.
Tradició vs. Innovació
Les obres exposades van oferir una visió captivadora de com els artistes xinesos lluiten amb la seva rica tradició artística. Molts es van adherir a les regles clàssiques de composició i simbolisme, representant temes com paisatges, flors, ocells i figures humanes. A diferència de la cultura occidental, aquestes regles continuen tenint un paper important en l'art xinès contemporani. Tanmateix, l'exposició també va presentar obres que desafiaven aquestes convencions, experimentant amb tècniques modernes com la pintura a l'oli i la serigrafia. Això va fer que algunes obres d'art esdevinguessin gairebé indistinguibles de l'art occidental.
Molts dels artistes expositors han estudiat o viatjat a l'estranger. Una actitud oberta i inclusiva, que fomenta l'aprenentatge de diferents cultures i absorbeix noves formes i expressions artístiques, ha donat lloc a una influència creixent dels llenguatges i estils artístics occidentals des dels anys vuitanta. Això permet als artistes retratar temes i continguts xinesos amb nous mitjans artístics, ampliant el poder expressiu de les formes d'art tradicionals xineses, especialment l'efecte d'alienació. Tanmateix, la recerca continua centrada, sobretot a l'Acadèmia Xinesa de Pintura, que té com una de les seves tasques la protecció de la tradició, a trobar una bona harmonia, sense perdre l'essència típica xinesa.
Artesania
Un element integral de totes les pintures és l'atenció minuciosa a l'artesania, segell distintiu de l'art xinès al llarg dels segles, clarament evident en aquesta exposició. La majoria de les pintures exposades eren "rentat de tinta sobre paper", semblant a una barreja de tècnica d'aquarel·la i cal·ligrafia. Tot i que les aquarel·les occidentals rarament superen els 80 cm de diàmetre, aquestes pintures sovint eren molt més grans, arribant fàcilment als dos metres.
Molts dels pintors expositors han dedicat la seva vida a practicar i perfeccionar les seves tècniques de pinzell, molt més que els seus homòlegs occidentals. Això és evident quan es veuen les pintures de prop. Es mostra un domini refinat, de vegades amb només unes poques pinzellades o un ús magistral del flux de tinta, però sovint amb textures molt detallades.
Si bé apreciar l'art occidental contemporani sovint requereix un pas enrere del llenç, l'art xinès sembla convidar a una inspecció més detinguda per apreciar plenament els seus complexos detalls.
Context i explicació
L'exposició va donar context a través d'un vídeo i panells de text trilingües (holandès, anglès i xinès) que acompanyaven les pintures, agrupades temàticament. Per exemple, hi havia explicacions de temes tradicionals com "Vagar per muntanyes i boscos", un tema atemporal apreciat pels artistes xinesos, amb l'objectiu de glorificar el consol i la pau de la natura, emfatitzar l'harmonia entre els humans i la natura i aconseguir un estat de ser. on el temps i l'espai són transcendits. A més, es va oferir informació sobre les tècniques de pintura xinesa.
L'art com a pont
El que va fer que aquesta exposició fos realment especial va ser el seu èmfasi en l'intercanvi. Una xerrada d'artista va precedir l'obertura, on artistes holandesos i xinesos van dialogar sobre les seves motivacions, els seus antecedents educatius i el paper de la tradició en el seu treball. Aquest diàleg va revelar que, si bé les tradicions artístiques d'Orient i Occident difereixen significativament, la passió i la dedicació subjacents a l'artesania són universals.
A la inauguració de l'exposició, amb ponents com l'ambaixador de la Xina als Països Baixos, es va expressar la intenció de fomentar intercanvis més freqüents, incloent exposicions i programes de residència d'artistes.
Conclusió
L'exposició a Pulchri Studio no va ser només un aparador de la pintura xinesa contemporània excepcional, sinó també una invitació a un diàleg i a la comprensió entre cultures. El tema de "Tradició i innovació" es va explorar de manera convincent, demostrant com l'art pot unir mons diversos. Les converses que suscita aquesta exposició deixen ganes de més i prometen col·laboracions futures emocionants entre artistes, organitzadors d'exposicions i comissaris holandesos i xinesos.
